dijous, 26 de gener de 2012

TREBALL DE RECERCA - MARTA I LAIA

           La Marta i la Laia han fet el treball de recerca sobre la joieria i em van fer aquesta entrevista...
           Quins estudis tens? A on els has cursat?
Vaig estudiar batxillerat artístic a l’Escola Pia Santa Anna i un cop acabat vaig entrar a la Massana a estudiar el Graduat Universitari en Art i Disseny. Paral·lelament als estudis de la Massana vaig anar al Gremi de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya, on vaig aprendre la part més tècnica de la joieria, alhora que estudiava rhinoceros, joieria aplicada a l’ordinador amb el fonedor Joan Daranas.

  
   La meva amiga Laia i jo els primers dies el taller de joieria de la massana

Per què et va cridar l’atenció aquest món?
Des de ben petita he tingut clar que volia treballar en alguna cosa relacionada amb l’art. Sempre m’ha agradat la pintura i la fotografia, però va ser durant unes vacances d’estiu quan vaig començar a fer unes petites peces amb feltre i plata. La meva mare em va dir que perquè no intentava vendre-les, així que vaig portar-les a vàries botigues i sorprenentment es van començar a vendre.
Mentre feia les arracades, els collarets i els anells de feltre i plata em van anar sorgint idees que no podia realitzar perquè no sabia soldar, de fet ni tan sols sabia que per unir dos fils de plata s’hagués de soldar. Suposo que la curiositat i les ganes de poder fer realitat aquelles idees que em rondaven pel cap van ser el motor de que entrés en el taller de joieria de la Massana.

Què va ser el que més et va sorprendre al començar?
Tot. Em va sorprendre que costés tant fer una peça, la facilitat amb la que es fon el metall, les eines que es fan servir (els martells, el soldador, àcids...), a part del cansament físic que suposa, degut a la força que s’ha de fer amb les mans i la tensió que s’acumula per la concentració de treballar amb tanta precisió.

Un cop acabats els estudis com vas començar a treballar?
Durant les vacances d’estiu del primer curs de la Massana vaig entrar a treballar a la joieria/galeria d’art Art Centre, de Barcelona. Allà vaig aprendre moltes coses que en el seu moment no vaig saber valorar, però em van fer obrir els ulls sobre un tipus de joieria i una forma de tractar als clients propera i especial. És una joieria on es venen joies d’autor i pintures... va ser molt especial.

Dos anys després, mentre acabava els estudis, el meu germà es va casar i vaig fer totes les joies del casament, per ell i per la meva cunyada, considero aquest esdeveniment com el meu punt de partida, després van començar a venir altres encàrrecs, primer de familiars, després d’amics... Però la primera feina amb contracte va ser quan estava acabant els estudis, em van trucar d’una empresa que ni tan sols coneixia, vaig fer l’entrevista i a l’endemà ja hi estava treballant. Aquesta feina era d’ajudant de disseny, i va ser una molt bona oportunitat per veure una altra vessant de la joieria, molt més comercial, tot i que considero que no era el meu lloc.

Com se’t va acudir crear la teva pàgina web?
El més habitual hagués estat crear un blog però em vaig trobar un company de classe al tren que estava estudiant informàtica, i com que tenia quatre duros estalviats, vaig proposar-li que em fes una pàgina web, i així ho varem fer i ho continuem fent.

Et dediques únicament aquest món o ho complementes amb algun altre treball?
Em dedico exclusivament a la joieria, és el que més m’agrada.

Quin es el material que més utilitzes? Per què?
La plata, m’encanta. És força tova i no necessites molta força per treballar-la. A més a més, a la plata pots aplicar-li pàtines per enfosquir-la, envellir-la... i trobo molt interessant el fet de poder-li donar múltiples acabats.

Pots explicar-nos una mica la teva evolució en l’ús dels materials?
Els primers treballs que vaig fer van ser amb alpaca i llautó, per aprendre les tècniques bàsiques: serrar, llimar, soldar... de seguida vaig començar a fer servir la plata, que sovint a La Massana em feien combinar amb altres materials com resines, escorces d’arbres, seda, esmalts, alabastre, fusta... Però crec que l’ús d’altres materials com les resines comporten molta feina i la gent no li dóna tant valor com a la plata i l’or o una pedra preciosa o semi-preciosa.

Quin es el material que personalment més t’agrada?
La plata com a material base, i les pedres, perquè els hi donen un toc especial a les peces, tenen com màgia.

El nostre treball es dirigeix a l’ús de materials externs a la joieria. Has fet servir algun material d’aquests tipus? Coneixes joiers de referència que en facin servir?
És cert que hi ha un tipus de joieria que sovint és molt conceptual, que utilitzen materials externs als metalls preciosos, metacrilats, resines, paper... Però són materials amb els que no m’acabo de sentir a gust treballant. Un dels joiers que conec que fa servir materials externs a la joieria és en Ramon Puig i Cuyàs, entre molts d’altres.

Els teus dissenys són innovacions o per fer-los t’has basat en un autor el qual per a tu és un model a seguir? Si es així, quin?
Els meus dissenys són el resultat del meu quotidià, coses que veig, objectes que trobo, gent que m’inspira... crec que sempre estic dissenyant, pensant... el cap em dóna mil voltes, tot sorgeix, tot evoluciona.

Recordes la primera joia que vas elaborar?
Sí, va ser un fermall, encara el tinc guardat. És rectangular, de plata, la veritat és que no el trobo gaire maco, però em va costar molt de realitzar.

  Primera peça

Alguna vegada t’has quedat en blanc a l’hora de fer nous dissenys?
Vaig passar una època, quan treballava d’ajudant de disseny, en que em sentia molt pressionada, i crec que va ser l’època menys productiva de la meva vida professional.
Estava davant de l’ordinador envoltada de revistes i no tenia ni una sola idea. Tot i això, després de deixar la feina, vaig tenir un allau d’idees. És curiós com funciona el cap.

Com t’has donat a conèixer? T’ha costat?
M’ha costat i em segueix costant, penso que encara queda molt camí per recórrer. Primer vaig començar amb la web i vaig enviar els primers Newsletters als meus coneguts i aquests em van començar a encarregar peces. Crec que ha estat amb l’obertura del taller-botiga quan m’ha conegut molta més gent anònima, tot i això, el facebook, el blog i algun anunci també han ajudat.

Per quin públic estan dirigides les teves col·leccions majoritàriament? Per què?
Les meves col·leccions van dirigides a persones sensibles que valorin els objectes fets a mà. Crec que la gent que porta les meves peces són persones que aprecien el procés de creació de la joia, l’exclusivitat, el tracte personalitzat i la implicació absoluta per part meva.
Sempre procuro recordar els noms dels clients, perquè vull que sàpiguen que per mi són persones especials no són el típic clients que ve, compra i marxa. Les meves col·leccions estan pensades per un públic femení de qualsevol edat.  

Té algun motiu que moltes de les teves col·leccions tinguin nom de noia?
Quan dissenyo alguna peça m’agrada imaginar-me a quina amiga, clienta, protagonista d’un llibre o pel·lícula li quedaria bé, llavors li poso el seu nom a la col·lecció. Em diverteix imaginar-me les persones amb les meves peces.
A vegades em demanen peces úniques i, durant el procés de disseny, al presentar varis dissenys de joies al client, es descarta alguna opció que a mi m’agrada. Per aprofitar el disseny i la feina feta, produeixo una col·lecció amb el nom de la noia per la qual li havia fet el disseny.

Quants anys portes exercint aquesta feina?
Ara fa un any i un mes que vaig obrir la botiga taller, però des que vaig aprendre a fer alguna peça que he tingut encàrrecs sense parar, i d’això en deu fer uns cinc anys.

Has tingut que fer una gran inversió per començar la teva carrera professional?
Les primeres eines, van ser les bàsiques que necessitava per poder anar fent els treballs de classe, aquestes no eren molt cares ja que la maquinària gran la posava l’escola. Desprès vaig voler tenir la taula de joier, i la veritat es que noves són força cares (uns 600€, aproximadament), però vaig tenir la sort que en el gremi de joiers els hi sobraven tres, i les venien per 200€. Com que érem molts els que en volíem una, van fer un sorteig i em va tocar a mi! Vaig trigar molts dies en anar-la a buscar, perquè em sabia greu dir als meus pares que m’havien de donar 200€ per la taula de joier! Finalment ho vaig dir i la varem anar a buscar. Les eines petites del taller, les vaig anar comprant mica en mica, quan em demanaven un anell, comprava les que necessitava per fer-lo, quan em regalaven diners per l’aniversari em comprava una altre eina, i així mica en mica vaig anar completant el taller. La resta de maquinària gran, com la polidora, laminadora i l’ultrasó, les vaig comprar per e-bay a una noia del país basc... totes em van sortir per 1.400€ però el seu valor real és de 5.000€. Crec que recordo casi tots els preus de les eines que tinc i us podria explicar la història de cada eina, però la inversió forta va ser quan vaig decidir obrir el taller-botiga. No va ser una gran inversió en quant a quantitat de diners, però per mi van ser tots els estalvis que tenia, no volia que econòmicament m’ajudés ningú, perquè sinó quin mèrit hagués tingut?

Tu dissenyes i crees les joies?
Jo dissenyo i creo les peces, faig tots els rols que es puguin fer a la meva mini empresa, sóc la dona de la neteja, la becaria, la que actualitza la web, el blog i el facebook, l’administrativa, la contable, la que contesta els mails, la jefa, la dependenta, la que va a comprar el material... La veritat és que a vegades és molt difícil estar a tot arreu, però tinc sort que la família quan poden em donen un cop de mà i molt de suport moral.
Dibuixos i peces acabades de la col·lecció Carolina


Tens un taller propi?
Tinc un petit taller que em permet fer el 95% de les feines, però a vegades necessito alguna eina que no tinc i la demano a algun altre joier. La veritat és que a Mataró hi ha molta solidaritat i bona relació entre els joiers, i això és d’agrair, ja que si a vegades necessitem algun material o eina, ens el deixem els uns als altres.

Dia de l'innaguració del meu mini taller/botiga de Mataró 

Què es el que t’inspira?
M’encanten les rajoles, m’agraden les coses antigues, m’agrada anar als encants, m’agrada passejar pel raval, m’agraden les illes balears i la costa brava, m’agrada el mar... tot això m’inspira i em fa feliç.

Segueixes les tendències de moda o crees una pròpia?
Estic subscrita a la Vogue i no tinc temps ni de desembolicar-la del plàstic. Espero estar-la seguint... jajaja

Espero que el treball de recerca els hi vagi genial :)